Es troba situat en els contraforts sud-oest de la serra d'Irta.

És d'origen musulmà, de final del segle XI i principi del XII, però després de la conquesta cristiana, comandada per l'ordre del Temple, s'hi van fer diverses modificacions que avui en dia encara es poden veure, com per exemple la separació el castell i del poblat mitjançant una muralla, les imponents muralles de carreus i les torres circulars bessones.

L'espai total construït, d'uns 8.000 metres quadrats, es pot dividir en tres zones: l'alcassaba, recinte que ocupa la part més alta del conjunt i on se situava la seu politicomilitar; l'albacar, espai murallat on es refugiava la població i el seu bestiar en temps de guerra; i finalment, l'aljama o poblat, situat al vessant sud-oriental de la muntanya i que també estava murallat.

És en el castell pròpiament dit on es localitzen les construccions principals: torre celòquia, capella gòtica, torres bessones, torre de ponent, aljub gòtic i una inscripció cúfica en la muralla externa, al costat sud sud-est. Però és el recorregut íntegre de tot el conjunt el que ens pot oferir una visió molt més àmplia del que podria ser la vida cuotidiana en aquells dies.

Cal destacar, a més, la xarxa hidràulica de les cases musulmanes i particularment l'aljub semienterrat, situat al costat de la muralla exterior. L'aljub del castell templer és una altra obra significativa, situat al costat de l'alcassaba i construït amb carreus i de volta rebaixada.

Se suposa que va ser ací on es va firmar la carta de rendició dels musulmans davant dels cristians, el 1234, i finalment, l'any 1609, després de l'expulsió dels moriscos, va ser definitivament abandonat.